La quadratura del cercle: del pensament prohibit a l’obsessió

En ocasions, tenim idees o pensaments absurds, que fins i tot et fan riure i descartes a l’instant. Unes altres en canvi, es tracten d’idees que rebutgem i fins i tot ens podem sentir avergonyits.

La quadratura del cercle és una “contradicció” geomètrica que tiba el règim de les formes i una interessant metàfora per explorar certs conflictes i divergències en l'ordenament social i cultural. Assenyala un joc de coincidència i reciprocitat, així com d'incertesa i desequilibri.
Un exemple d'això són aquests pensaments que emergeixen en la nostra ment d'improvís. En ocasions, tenim idees o pensaments absurds, que fins i tot et fan riure i descartes a l'instant. Unes altres en canvi, es tracten d'idees que rebutgem i fins i tot ens podem sentir avergonyits.
Els pensaments no desitjats són aquells que considerem que no hauríem de tenir, perquè violen els codis ètics, culturals o morals de la societat. Aquests poden estar relacionats amb infligir dany a altres persones, pensaments d'actes sexuals considerats immorals, idees relacionades amb pors, com la de perdre el control i fer mal als propis fills, a tu mateix, o simplement tenir idees d'anar-te de casa.
De vegades, aquest tipus de pensaments van acompanyats d'impulsos, és a dir, d'un desig de fer realitat allò que has pensat. Probablement aquest impuls duri tan sol uns segons i, immediatament una altra part de nosaltres ens digui que realment no ho desitgem, ja que ens sentiríem malament amb nosaltres mateixos si ho féssim, de manera que aquest impuls desapareix.
No obstant això, hi han persones que poden sentir-se molt malament pel simple fet d'haver pensat alguna cosa així, castigant-se a si mateixos, considerant-se males persones o tenint por de perdre el control i tornar-se bojos. Molts dels nostres pensaments són més un reflex de la por al fet que alguna cosa dolent succeeixi a algú a qui vols, que d'un desig de fer-li mal. Però aquest procés pot dificultar-se quan aquestes idees són interpretades com un desig de fer mal, produint així una ansietat intensa que pot arribar a obsessionar a la persona. Aquesta obsessió fa que aquests pensaments es tornin més freqüents, entrant en un cercle viciós difícil de trencar.
És en aquest punt on direm que arribem a la nostra pròpia “quadratura del cercle”, renunciant a qualsevol intent d'harmonitzar-los. És a dir, lluitar contra els pensaments “prohibits” pot enfortir-los, perquè els transforma en obsessió. Si ens obstinem a deixar de pensar en alguna cosa que creiem que ens fa menyspreables per estar en la nostra ment, l'única cosa que aconseguirem és incrementar la intensitat d'aquests pensaments o idees.
Doncs seguint amb la nostra metàfora, en aquest cas, tant la seva dimensió circular com en la seva quadratura i, específicament en l'oposició que representa; la tensió que s'estableix entre el cercle (“pensaments prohibits”) i el quadrat (“sóc una persona menyspreable”) no es resol.
Amb l'exposat anteriorment, la millor manera de lliurar-se dels pensaments indesitjats no és suprimir-los, sinó poder compartir-los i confessar-los a algú. Les persones que exposen els seus pensaments i dialoguen amb l'altre, tenen una major capacitat de gestionar les seves emocions. Compartir aquests pensaments ajuda a caure en el compte que ocorre amb major freqüència del que un es creu, i tothom té, en major o menor mesura, pensaments no desitjats sense ser aquests un indici de bogeria o descontrol. Irene Soler

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

También te puede interesar

Las personas Cambian, Claro que Sí

Leer más

¿Para qué sirve la terapia de pareja?

Leer más

Terapia familiar para ayudar a superar una depresión

Leer más