Quan ens sentim confusos respecte als nostres propis sentiments i accions, amb malestar subjectiu, podem ser capaços de pensar sobre aquests. Però és cert que en moltes ocasions aquest pensar sobre nosaltres mateixos, relacionar emocions i pensaments, ens resulta difícil. Més encara si hem de posar veu a la nostra pròpia experiència, descriure-la amb paraules i donar-li sentit. Per aquest motiu fem ús de les nostres habilitats interpersonals i busquem algú que ens escolti i ens comprengui. Aquesta acció requereix un diàleg intern i si més no, també amb altres persones que ens envolten disposades a escoltar allò que ens remou per dintre.
Sovint ens sentim reconfortats quan li confiem a un amic alguna preocupació dotant d’un major sentit el que l’estem explicant perquè ens pugui ajudar a adoptar un punt de vista distint, més objectiu. Aquesta interacció que es produeix entre el nostre amic i nosaltres és alhora buscar un reconeixement d’allò que estem sentint. Per tant, veiem important que la persona que pateix un malestar subjectiu, o se sent confusa, necessita una vinculació amb el seu interlocutor i alhora amb si mateix.
Aquest procés per a la persona que pateix una situació traumàtica la podem considerar com a una experiència emocional vinculativa. Doncs inclou components d’auto-reflexió i interpersonal, que permeten a l’individu diferenciar la realitat interna de l’externa, els processos intrapersonals dels interpersonals. La nostra experiència vinculativa ens permet també la diferenciació sobre la naturalesa dels mateixos (sentiments, pensaments, creences...), com la possibilitat que té la persona de disfressar-los, les pròpies limitacions, la naturalesa defensiva d’alguns, l’impacte que tenen en el propi comportament i en el dels altres, el reconeixement que diverses persones puguin tenir visions diferents d’un mateix fet...
El fet de posar veu a la nostra experiència, dir amb paraules o escriure-les, realitza un processament de l’experiència subjectiva, és a dir, a través de les verbalitzacions s’efectuen més “conscients” en la mesura que són transposats en paraules.
Aquests factors en la teràpia afavoreixen a una major consciència de l’experiència, descobrir aspectes ignorats d’aquesta, així com posar-la en perspectiva, objectivar-la i poder reflexionar detingudament sobre ella. Per aquest motiu quan una persona pot descriure amb les paraules adequades la situació que desitjava explicar, pot identificar millor els problemes i veure les coses amb major claredat
És precisament en aquest moment quan un se’n adona del propi pensament que, abans quedava confinat en el seu interior sent desconegut. Això posa de manifest l’increment de la connexió amb sí mateix i amplia la comprensió que posseïm de diferents aspectes de la nostra subjectivitat i de la nostra conducta, permetent una millor regulació de les nostres emocions.
Irene Soler
